El Ca de bou és un animal típic de presa. Massís, fort i poderós, d’alçada mitjana i lleugerament allargat, capaç sempre de mostrar la seva valentia i coratge, qualitats aqueixes que el fan insuperable com a guardià. Malgrat aquests fets, també s’ha de dir que és un animal tranquil i molt sociable en el tracte amb les persones.

És un ca que fins fa uns anys ha estat rodejat de llegenda, com la majoria de cans de presa, però que l’esdevenir de la societat, amb la desaparició de les funcions que abans li eren pròpies i el canvi de costums i mentalitat actuals, l’han transformat en un animal de guarda i de companyia.

Si hem de cercar  un origen a la nostra raça, aquest ha de ser a través dels cans de presa que van arribar a Mallorca el 1.229 amb l’exèrcit de Jaume I.

Aquests cans eren “Alanos”, similars als que posteriorment s’utilitzaren en la conquesta d’Amèrica.  Aquests molossos eren portats pels Cavallers de la cèlebre Ordre de Malta, essent la seva missió segurament, degut a la seva enorme força i feresa, obrir bretxes entre l’ exèrcit enemic.

Posteriorment a la conquesta de Mallorca, aquesta població canina es va assentà, creuant-se entre ells i altres cans autòctons, formant-se així una agrupació de cans de presa la utilització dels quals fou bàsicament el treball amb el bestiar i la guarda de persones y possessions, utilitzant-se també en espectacles taurins .

El Gremi de Carnissers, utilitzà amb molt d’èxit aquests cans des del segle XIII, tenint-los com a auxiliars en les seves tasques quotidianes.

Existeixen testimonis d’aquesta raça des del segle XVI. Al Llibre d’Orígens Espanyols publicat el 1923 ja hi ha constància d’ella, apareixent el primer exemplar inscrit l’any 1928.